El concepte de feminicidi s’utilitza per fer referència a l’assassinat de dones per homes. El va popularitzar Diana E. H. Russell quan, el 1976, va testificar sobre un assassinat misogin davant el Tribunal Internacional dels Crims contra les Dones. Però la mateixa autora explica com el concepte li va arribar per primer cop el 1974 quan l’escriptora Carol Orlock estava preparant un llibre sobre el feminicidi que, finalment no es va publicar.

A partir de la utilització per Diana E.H. Russell, el seu ús s’ha anat popularitzant, -i més, arran diferents publicacions de l’autora del 1990 i el 1992- amb el significat que Russell li va oferir: “el fet que per misogínia un home mate a una dona”.

En castellà va ser popularitzat per Marcela Lagarde en referir-se a ell per descriure els assassinats de Ciudad Juárez (Mèxic). Així i tot, l’origen del concepte es remunta al s. XIX i, no concretament, encara que se sol citar així en la majoria de publicacions, per referir-se a l’assassinat d’una dona.
En les tasques de recerca per a la meva tesi doctoral, em vaig dirigir al text que se cita com el primer origen conegut del terme, que apareix com a femicide i que es va realitzar en 1801 per l’escriptor John Corry al llibre A satírical view of London at the commencement of the nineteenth century.

Llegint el llibre ens adonem que l’autor no empra el concepte per referir-se a l’assassinat d’una dona, si no per a referir-se a la seducció d’un home casat a una dona verge a qui deixa una empremta i fa que, aquesta, posteriorment, acabe mantenint relacions sexuals amb un home casat, qui després l’abandona:

“Una de les molèsties més pernicioses de Londres és la voluptuositat de la insolència, qui, confiant en la respectabilitat del seu rang i en la seva butxaca, s’esforcen en les jornades de portes obertes per a seduir a les joves que atreuen la seva atenció en la via pública”.

Lord G., ben conegut pels seus amors, un dia, mentre passejava pel carrer Throgmorton, va observar a una bella jove parada a la porta d’un comerç. Després de veure-la amb atenció, va anar a un cafè i li va escriure una nota, que li va enviar el seu lacai, amb una oferta de vint guinees a la setmana com a preu de la seva virtut. La noia, encara que era una serventa, en ser metodista, va consultar per tal succés a un amic religiós, qui la va dissuadir d’acceptar la proposta de sa senyoria. Però, encara que es va resistir amb tanta noblesa a aquesta terrible experiència, l’accident va deixar en la seva ment una petjada desfavorable per a la virtut, de tal manera que pocs mesos després es va escapolir amb un home casat i, per tant, es va convertir en víctima de la seducció.

Aquesta espècie de delinqüència pot denominar-se feminicidi “perquè el monstre que traeix a una verge crèdula i la condemna a la infàmia, és en realitat un assassí implacable!”.

Corry, encara que no parla d’un assassinat com a tal, li dona un pes simbòlic que equipara una pràctica amb l’altra. L’honor i la imatge social i pública d’una dona dels inicis de la societat londinenca del s. XIX quedava estigmatitzada i, pot ser per això, l’ús originari del concepte fa referència a la mort social de la imatge, l’honor i el decoro tal com s’entenien al context històric i social del Londres de principis del s. XIX.

Bibliografía:

  • CORRY, John. 1801. A satírical view of London at the commencement of the nineteenth century. Imprès per Kearsley. Llibre digitalitzat i disponible online.
  • RUSSELL, Diana y RADFORD, Jill (edit.). 2006. Feminicidio. La política del asesinato de las mujeres. Diversidad Feminista.

JOSEP ARRANDIS GARCIA. És treballador social. Ha estudiat antropologia, estudis de gènere i diferents corrents terapèutics. Ha estat treballador del Servei d’Intervenció Espcialitzada (SIE) d’Igualada i col·labora amb Dones Amb Empenta en l’Àrea de Formació, Assessorament i Consultoria. Escriu a diferents mitjans i fa recerca en violències i estudis de gènere.

NOTA: aquest article s’emmarca dins la recerca de la tesi doctoral de l’autor.