El dijous 24 de novembre vam portar a Santa Margarida de Montbui “Defensores de Drets Sexuals i Reproductius”, el documental de L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius que s’està projectant arreu de Catalunya per a explicar com d’essencials són aquests drets per a la llibertat i l’emancipació de les dones i les persones LGTBIQ+, i com d’amenaçats estan per l’ofensiva de l’extrema dreta i el grups religiosos fonamentalistes que s’articulen a escala mundial.

Els drets sexuals i reproductius (DSiR) són com el pal de paller de la lluita feminista. Les seves defensores porten dècades patint els atacs dels grups fonamentalistes, generant coneixement, anàlisi i estratègies per confrontar-los i continuar avançant en el seu reconeixement a nivell local i global. Escoltar la seva veu és clau.

És el que vam fer a Montbui, al cinema MontÀgora, escoltar la seva veu, amb la projecció del documental i col·loqui posterior amb la Imma Clarà, presidenta de L’Associació, en un acte organitzat amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència Vers les Dones. Els DSiR, com l’avortament, l’educació afectiva sexual, la contracepció, el plaer o la llibertat sexual, entre d’altres, són drets humans de les dones, i la seva vulneració fins i tot pot ser violència institucional, segons recull la nova llei catalana de violències masclistes.

“Defensores” se centra en la lluita pels DSiR a l’Àfrica, Amèrica Llatina i Europa com a grans escenaris, però també a casa nostra, a Catalunya, on molta gent desconeix que l’avortament és un dret que no està garantit i que ni tan sols es pot exercir en molts llocs quan es tracta d’una interrupció quirúrgica de l’embaràs.

A l’Hospital d’Igualada no es pot avortar quirúrgicament. I a l’Hospital de Manresa des de l’any passat, gràcies a la lluita del col·lectiu feminista Acció Lila.

Per altra banda, les menors de 16 i 17 anys no poden interrompre l’embaràs sense l’autorització dels tutors, i encara que estiguis decidida i compleixis amb tots els supòsits legals estàs obligada a fer 3 dies de reflexió a casa abans de tirar endavant.

Avortar a Catalunya

L’avortament a l’Estat espanyol és legal i gratuït des del 2010, però el circuit públic és de difícil accés per manca d’informació, informació errònia o l’objecció de consciència dels metges, que en molts hospitals públics això implica que no es puguin realitzar.

Imma Clarà va descriure com al darrera de l’objecció de consciència de molts d’aquests ginecòlegs i ginecòlogues està l’església, fins i tot a hospitals públics de Barcelona, com és el cas dels hospitals de Sant Pau i Sant Joan de Déu. El que provoca que un dret individual com és l’objecció de consciència es converteixi en un veto institucional, que impedeix a les dones l’exercici del seu dret a avortar.

Segons les dades facilitades pel Departament de Salut, la meitat dels ginecòlegs del sistema públic, 305 de 613, són objectors de consciència. El 72,7% de tot el sistema sanitari públic de Catalunya, si incloem els centres concertats, amb Lleida i Pirineus on la situació està pitjor.

El resultat és que a Catalunya una de cada tres dones es paga el seu avortament, tot i ser gratuït per llei, i el 97,8% dels avortaments quirúrgics es fan a clíniques privades.

A Lleida, Pirineus, les Terres de l’Ebre i fins i tot Catalunya Central és on la situació està pitjor. Per avortar quirúrgicament les dones s’han de desplaçar a una clínica privada més lluny, que en molts casos no està a la seva comarca ni tan sols a la província.

“Defensores” recorda que l’objecció de consciència no és un dret institucional. És un dret individual i no pot estar per sobre d’un dret col·lectiu. Imma Clarà va reclamar que és responsabilitat dels governs garantir que malgrat l’objecció, als hospitals públics es pugui avortar quirúrgicament, amb informació clara i sense obstacles de cap tipus.

La presidenta de L’Associació té molt clar, a més a més, que “són drets que podem perdre”. El cas dels Estats Units ens posa en alerta a totes, però es tracta d’una ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones i persones LGTBIQ+, d’abast internacional. És el cas de les plataformes Hazte Oir o CitizenGo.

Les veus defensores

“Defensores” és un documental de L’Associació realitzat pel Col·lectiu Tara, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Barcelona.

Compta amb la intervenció de: Montse Benito i Montse Cervera, de Ca la Dona;  Neil Datta, secretari del Fòrum Parlamentari Europeu sobre Drets Sexuals i Reproductius; Trish Kaseke, activista pels DSiR a l’Àfrica; Sílvia Aldavert i Almudena Rodríguez García, coordinadora i responsable d’Incidència Política de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius; Gabriela Ripari, integradora social de la fundació ANABELLA; Mabel Bianco, metgessa feminista argentina, coordinadora del Grup Internacional de Dones i la Sida (IAWC) i fundadora de la Fundació per a Estudi i Investigació de la Dona (FEIM); Vanessa Cortés, presidenta de Stop Violències a Andorra; Marga Alegret i Mar Bacardit, del col·lectiu de dones Feministes del Pallars Jussà; Agustín Santos Maraver, diplomàtic espanyol Embaixador Representant Permanent d’Espanya a l’ONU; Sonia Correa, activista i investigadora feminista brasilera, especialitzada en temes d’igualtat de gènere, salut i sexualitat, copresidenta de Sexuality Policy Watch (SPW); representants el col·lectiu Acció Lila de Manresa, entre d’altres.

Els Drets Sexuals i Reproductius en temps de crisi econòmica, social i política com els que vivim són els primers drets a ser atacats per grups fonamentalistes i d’extrema dreta per mantenir l’ordre econòmic i social neoliberal. Per mantenir-nos individualitzats, aïllats i no construint en comunitat. Perquè necessiten la repressió, opressió i l’aïllament de les persones per mantenir la seva cultura dels privilegis.

L’acte es va realitzar amb la col·laboració de L’Associació i el suport de l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.