Són temps d’incertesa. I de dol. Tothom ha perdut algú o alguna cosa. També de forta sobrecàrrega. Les dones fem de mames, mestres, psicòlogues, companyes i treballadores… I s’accentua la pobresa de les dones en general. Un context difícil, de molta tensió, que afecta la nostra salut. Parlem del que ens passa i de com ens sentim, al primer taller digital que duem a terme on-line: Covid-19 i gènere: com ens està afectant aquesta crisi a les dones. 

El taller ha anat a càrrec del SIAD MICOD, el dijous 4 de juny, dins del programa del 28M, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, organitzat per l’Àrea d’Igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. 

Yezirah Vázquez Morales, coordinadora de SIAD’s i educadora social, aborda el tema de forma polièdrica, en un espai obert i de total confiança, en què de forma molt participativa s’ha parlat de la crisis de la Covid-19 i les violències masclistes, les violències econòmiques, el treball, les cures, la criança i l’embaràs i el puerperi, per acabar parlant de salut física i emocional. 

El confinament tan necessari per a evitar el col·lapse sanitari i la protecció de tothom va deixar els col·lectius més vulnerables literalment tancats a casa, sense recursos o sense sortida. S’han agreujat les situacions de conflicte a tots els nivells, i específicament les violències masclistes. Les dones que conviuen amb l’agressor, es queden confinades amb ell, de vegades amb fills i filles, i aïllades de l’entorn social i de la xarxa de suport. 

Amb el confinament, el primer que es perd, des del primer moment, és el treball informal, no regularitzat. Les principals afectades també són dones, que es queden sense feina, o que han de reduir la jornada per adaptar-se a la nova realitat. La pobresa de les dones s’accentua, amb sobrecàrrega del treball no remunerat. 

Durant el confinament, les dones hem combinat el teletreball, les cures i la criança. Hem estat mames, mestres, piscòlogues, companyes i treballadores.

S’afegeix que els sectors a primera línia de la crisi són sectors altament feminitzats. Amb la pandèmia el sector de cures i de serveis passa a ser essencial, en una sistema que no el valora ni econòmica ni socialment.