Cos, dolor i violència masclista són elements que van estretament lligats. El cos és el protagonista de l’experiència que comparteixen les dones que han viscut violències masclistes. En ell es manifesten les ferides físiques i emocionals, els patiments, les percepcions, les emocions i els sentiments que se’n deriven, a la vegada que conformen un testimoni de la mateixa.

Les dones supervivents reconeixen una afectació en el cos i identifiquen els mals que pateixen, però poques vegades la relacionen amb la violència masclista viscuda,  pel que observem en la nostre tasca d´acompanyament.

En alguns casos utilitzen la malaltia com una via per fugir de la seva situació, centrant-la només en els aspectes físics. És quan han fet un treball d’identificació de la violència i quan han rebut un reconeixement extern del patiment, que poden connectar la repressió de les emocions i l’estrès viscut amb la corporalitat.

El dolor emocional i/o físic condiciona el seu dia a dia, la seva vida. Afecta la persona en sí mateixa, a la seva salut, però també a la relació amb les persones que l’envolten en els diferents àmbits, social, laboral o familiar.

La relació amb el propi cos també pot arribar a ser molt complicada. És fàcil que tinguin l’autoestima baixa i que es considerin lletges o envellides, com una despulla, o en casos més greus, que es lesionin o que l’utilitzin per a limitar-se o aïllar-se. Com quan deixen de menjar, per exemple.

Elles ens ho expliquen

En la nostra tasca professional és molt visible l’afectació de la situació que estan vivint a nivell físic o emocional en algunes de les dones que atenem, i no només per les lesions causades quan es tracta de violència física.

Igual de visibles es fan els canvis en el seu aspecte i estat general, fins i tot en la seva posició corporal, a mesura que avancen en el seu procés de recuperació. Tant és així, que quan han finalitzat la recuperació poden arribar a semblar una altra dona. Perquè d’alguna forma no només s’han recuperat, són com dones noves.

Durant el seu procés de recuperació, ens parlen sobre la seva salut encara que no sigui verbalment o encara que no identifiquin la relació amb la violència viscuda.

Algunes caminen rígides, o pateixen de migranya, o no tenen ganes de fer res. Estan tristes. Enfadades. Angoixades. O molt nervioses perquè s’acosta “el” judici. D’altres es tracten a elles mateixes de tontes perquè sempre perden el paper de la visita, i han de trucar per confirmar.

Els símptomes físics i/o psíquics que observem són generalment dolors corporals, especialment d’esquena, fibromiàlgia o contractures, ansietat, depressions, fatiga o trastorns de la son.

Però n’hi ha molts més. I el més important és que ens ho expliquin elles, que recollim la seva experiència i testimoni sobre com s’han trobat durant les situacions de violència masclista que han patit, o pateixen, tant a nivell físic com emocional, independentment que tinguin una diagnosi de malaltia o no al respecte.

Per a donar-les veu, hem realitzat un formulari, que han contestat de forma anònima 42 dones de més de 18 anys,

Totes les participants han confirmat haver patit en el passat o patir en l’actualitat alguna situació de violència masclista. El 88,10% indiquen que han patit alguna dolència corporal durant la relació de violència masclista o posteriorment a aquesta.

Un 27,03% apunten només un tipus de mal, un 21,62% dos mals diferents, un 24,33%, tres, un 8,11%, quatre i un 10,81% fins a cinc. Les dolències que assenyalen són contractures musculars, un 62,2%; migranya, un 48,6%; cefalees, un 45,95%; dolor crònic, un 35,1%; fatiga crònica, un 21,6%; fibromiàlgia, un 10,8%; i problemes amb l’aparell digestiu, un 10,81%.

A nivell més emocional i anímic, totes les dones enquestades s’identifiquen amb algunes de les emocions i/o estats d’ànim nomenats: ansietat, angoixa, desesperació, depressió, estrès, inquietud, preocupació, tristesa, pena, pessimisme, solitud, frustració, apatia, disgust, fàstic, antipatia, ràbia, odi, indignació, impotència, tensió, culpabilitat i inseguretat.

De fet, cap d’elles es queda amb una única emoció i fins a un 21,42%, s’identifiquen amb totes. Una de les participants ho comenta així: “totes, totes a la vegada, i per fases, però la pitjor és sentir-te morta en vida perquè et maten alguna cosa dins teu que no saps si recuperaràs mai més”.

Un 88,09%, diuen que reben algun tipus de tractament mèdic, un 67,57% es mediquen, incloent-hi les que prenen fàrmacs per decisió pròpia; un 40,54% fan alguna activitat física; un 18,9% va a fisioteràpia; i un 8,1% han optat per teràpies naturals. Moltes d’elles, a més a més, realitzen teràpia psicològica.

Totes consideren que són dolències, emocions i estats d’ànim que afecten negativament sobre diferents aspectes de la seva vida, com són el descans, l’autoestima, l’autonomia, la vida laboral o les relacions socials.

Un 90,5% no descansen bé, el 83,3% afirma afectació de l’autoestima, el 76,2%, en la seguretat a l’hora de prendre decisions, i un 66,7%, la relació amb el cos i l’estat de salut.

“El maltractament psicològic no es veu però afecta molts aspectes de la vida d’una persona. Et crea malestar físic que no et permet tenir una vida normal. Entres en un estat de depressió, d’ansietat i et fa qüestionar”. Així de bé ho relata una de les participants.

La salut, un dels focus principals a treballar

La salut és un dels focus principals amb què treballem per la importància que té tant en l’abordatge de la violència viscuda per cada dona com en la seva recuperació. És un objectiu i un mitjà del procés. A DAE li dediquem espai i temps comuns d’anàlisi i reflexió. I hem analitzat en més d’una ocasió afectacions comunes per a establir metodologies, avançar en objectius de treball i crear noves activitats.

Amb aquesta primera enquesta més focalitzada, hem volgut que siguin elles mateixes, les dones supervivents, les que parlin de les malalties que pateixen o que han patit a causa de les violències masclistes, amb la finalitat d’obrir portes a treballar diferent o fins i tot crear coneixement sobre aquesta relació, i per la necessitat de donar-les veu i visibilitzar les seves vivències i/o experiències.

Els resultats recollits validen que cal plantejar i dissenyar un model de treball i/o abordatge holístic que s’allunyi de l’imperant model biomèdic hegemònic, poc humanista, en el qual domina la perspectiva biològica i tècnica de l’atenció a les persones i on els processos socials, culturals i/o psicològics es consideren anecdòtics o se situen en un segon pla.

Es fa necessari oferir recursos per a treballar la recuperació de les dones en situació de violència masclista des dels aspectes corporal i psicosocial. Ampliar la xarxa social, gaudir del temps lliure, fomentar hàbits saludables, generar espais d’autocura personal, amb l’aprenentatge d’una nova relació amb el propi el cos que no sigui a través del patiment i/o el dolor, afavoreixen positivament el camí cap al seu apoderament i autonomia.

Des de la nostra intervenció, podem indagar en aquest abordatge més holístic i crear activitats enfocades en aquest sentit sanador de les violències masclistes amb activitats més físiques o relacionals.

És el cas d´algunes de les activitats que duem a terme. En destacarem dues: una de física en el medi natural, els banys de bosc, i una altra de caràcter més psicosocial, a través de metodologia grupal.

Amb els banys de bosc convidem a les participants a sortir dels espais d´atenció físics, limitats per parets i per un espai reduït, i fer una excursió per a poder veure i deixar-se sorprendre, interrogar-se sobre la naturalesa de les coses, cercar la seva simplicitat, pensar en el que són per si mateixes i no per a què ens serveixen, en un procés de contacte amb la natura que ens ajuda a afavorir la transformació personal de les dones que han patit situacions de violències masclistes.

Per altra banda, està el grup Les Moires, en referència a les tres germanes filadores de la mitologia grega Cloto, Làquesis i Atropos, amb el que oferim un espai obert a totes les dones, que permet la participació, la construcció de vincles, la transmissió de coneixements a través de la vida, el suport i el reconeixement de les capacitats. Hi caben manualitats, conversatoris, cinefòrum, tècniques de relaxació i connexió amb el cos, autodefensa, sexualitat, ball, maternatge… Tot el que les participants proposin i liderin, segons els interessos i les habilitats de cada una.

Amb la voluntat de continuar innovant per a millorar la nostra tasca i ajudar a construir vides lliures i plenes, seguim explorant noves metodologies.

DONES AMB EMPENTA

FOTOGRAFIA. Roselles en terra erma.