La violència masclista continua sent una de les principals amenaces a la salut, la llibertat i la dignitat de les dones arreu del món. És una ferida que no només afecta a les dones que la pateixen directament, sinó també el conjunt de la comunitat, perquè vulnera valors essencials com el respecte, la llibertat i la igualtat.
Més enllà de les seves conseqüències físiques o visibles, la violència masclista deixa una empremta profunda en la salut mental i emocional de les dones, estretament vinculada a les condicions socials, culturals i estructurals en què viuen. Sovint, després d’haver viscut situacions de violència, moltes dones desenvolupen mecanismes com l’evitació o la hipervigilància per protegir-se. Són respostes de supervivència davant el dolor i el perill. Però, amb el temps, poden convertir-se en fonts d’ansietat, depressió o trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT).
Les desigualtats de gènere, la pressió per complir determinats rols, la càrrega de cures no reconeguda, la discriminació laboral i, sobretot, la violència masclista en si mateixa, són factors que afecten directament el nostre benestar, i poden acabar formant part d’un patró emocional propi dels trastorns derivats del trauma.
L’ansietat constant, la por, la desconfiança o la dificultat per relaxar-se no són simples símptomes individuals, sinó conseqüències d’un entorn que ha perpetuat la violència i la desigualtat. Avui, mentre el món fa passos cap a la igualtat, el patriarcat també es reinventa i el masclisme troba noves formes de reproduir-se i expandir-se: assetjament en xarxes socials, control tecnològic, difusió no consentida d’imatges íntimes o missatges de violència simbòlica que minen l’autoestima i la llibertat de les noies joves. Aquest “nou” escenari no és més que una continuïtat de l’ordre social masclista, adaptat a les pantalles i algoritmes.
Per això, cal actuar amb urgència i diligència per prevenir i detectar-les a temps, acompanyant les dones que les pateixen amb una mirada empàtica i reparadora. I també cal formar professionals que entenguin la profunditat del trauma i la seva relació amb la salut mental, perquè puguin oferir una atenció adequada i respectuosa. Cuidar la salut mental de les dones és, al final, cuidar la salut de tota la societat.
Fem una crida clara i compromesa: protegim i acompanyem totes les dones donem-nos espais segurs, escolta sense judici, suport professional i comunitari. Totes les dones mereixen viure amb dignitat, benestar i esperança. Acompanyar-les és un acte d’amor, de justícia i de transformació social.
LAIA MUÑOZ PADRÓS. Educadora social de l’equip de Dones Amb Empenta, on treballa en l’àmbit de les violències masclistes acompanyant a les dones en els seus processos de recuperació. Viu vinculada al territori i participa dels diferents moviments socials.