Ahir vam fer la última sessió del taller “Compartim la paternitat”. El primer que duem a terme exclusivament amb pares homes, especialment satisfetes, tant per la participació i l’interès generats, com per l’experiència que ens està suposant l’obertura de nous espais per a treballar les masculinitats corresponsables.

“Compartim la paternitat” forma part de l’àrea d’atenció a les famílies de Dones amb Empenta. Ha estat creat per augmentar, millorar i acompanyar la participació i la implicació dels homes a la criança i les cures.

Fa uns anys que la participació de pares als grups de criança que realitzem habitualment està augmentant. És un increment lent però significatiu, que s’ha vist reforçat per l’interès que alguns pares han manifestat de tenir un grup de criança propi per tal de reflexionar diferents aspectes de les seves paternitats.

Finalment l’hem fet possible gràcies a la col·laboració amb l’associació Conexus, amb qui per una banda vam oferir recentment la xerrada “Masculinitats corresponsables”, i per una altra banda hem pogut realitzar una formació específica amb l’objectiu de desenvolupar competències específiques per a fomentar la inclusió i la participació activa dels pares en serveis d’atenció a la primera infància i  aconseguir augmentar el seu compromís en la criança dels seus fills i filles, així com facilitar eines per la detecció i derivació de possibles casos de violència.

Com a part d’aquesta formació ens vam comprometre a oferir des de DAE un espai per a pares de reflexió conjunta, reconeixença i redefinició com a homes, així com per a poder compartir experiències vitals amb un acompanyament per a poder reflexionar sobre diferents aspectes de la seva paternitat que difícilment es tractarien en un espai mixt, és a dir, amb la participació d’homes i dones.

És el taller que vam acabar ahir, i que hem estructurat en quatre sessions, del 27 de febrer al 19 de març, quatre dimarts a tarda, a la seu de DAE. Amb aquest hem pogut abordar, entre d’altres temes, les contradiccions entre el model de masculinitat hegemònica que encara identifiquem a la nostre societat i la manera de ser pares.

Hem parlat de la transició que estem vivim actualment en relació a la manera de ser pare avui dia, que s’allunya del model de pare proveïdor per convertir-se en un model de pare més present i corresponsable amb la criança dels infants.

Tot i així, hem vist com encara conviuen aquests dos models no només a nivell social o extern sinó que també són construccions arrelades culturalment a dins de cada un de nosaltres…  Hem intentat identificar aquestes contradiccions per ajudar a superar-les.

També hem fet un recorregut dels valors de la família d’origen i com tot aquest bagatge ens afecta a l’hora de convertir-nos en pares i exercir activament la nostra paternitat perquè la pròpia història també construeix la manera de paternar.

Hem reflexionat sobre el temps real que li dediquem a la criança i les tasques reproductives, i hem analitzat la implicació des de una perspectiva de responsabilització de les cures per tal d’acostar-nos a un model de paternitat cuidadora.

Paral·lelament, estem realitzant amb les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya-AFFAC altres tallers adreçats a pares en el marc del programa “Papacita’t per Bressol” de masculinitats igualitàries i corresponsabilitat en les cures i la criança a diferents municipis de Catalunya.

El dilluns 4 de març vam fer el primer: “Criatures petites, emocions gegants!”, a Montblanc, amb molt bona rebuda, que esperem que es mantingui durant les diferents sessions programades d’aquí al juny a municipis de les comarques de l’Anoia, Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà, Garrigues, Urgell, Baix Llobregat, Berguedà i Osona.