Diagnosi de la Prostitució a la Catalunya Central és un estudi inèdit sobre l’exercici de la prostitució a les comarques de l’Anoia, Bages i Osona, amb l’objectiu de conèixer la realitat, establir un diagnòstic de l’estat de la qüestió i analitzar la reposta que se li està donant des de l’àmbit públic i el tercer sector en un territori on es troba profundament invisibilitzada.
Vam presentar-lo online, el dijous 10 de setembre del 2020, by Zoom Webinar, amb la participació de Montserrat Sánchez Aroca, Subdirectora General de Lluita Contra la Violència Masclista, Generalitat de Catalunya; Sandra Ezquerra Samper, coautora de l’estudi, Càtedra UNESCO: Dones, Desenvolupament i Cultures–Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Marta Venceslao Pueyo, coautora de l’estudi, Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social, GRECS–Universitat de Barcelona; i Margarida Fité Girvés, com a moderadora i membre de l’equip d’investigació, de Dones Amb Empenta.
Tal com va a explicar a Margarida Fité, “des de DAE som molt conscients que l’exercici de la prostitució i la seva regulació ha estat una qüestió de constants debats polítics, socials i acadèmics en els últims anys”. “Però tot i les polèmiques que pugui generar, estem convençudes que cal posar llum a un fenomen existent per tal d’evitar que l’estigmatització i invisibilització derivin en situacions de vulnerabilitat o, fins i tot, de violència o/i d’exclusió sociales”, va a continuar.
Per la seva banda, Sandra Ezquerra va a confirmar que, “molt conscients de les controvèrsies, hem anat més enllà i hem fet aquest estudi per mapejar la realitat i desvetllar multiplicitat d’experiències, conèixer la realitat i la resposta que hi ha des del sector públic i el tercer sector, i poder contribuir a generar polítiques públiques i accions d’intervenció social centrades en les necessitats i les demandes de les dones”.
L’estudi s’ha realitzat amb un enfocament metodològic qualitatiu i de triangulació per a recollir el màxim de mirades i experiències, en base l’anàlisi de literatura specialitzada, memòries de dos serveis d’atenció que hi ha al territori i 33 entrevistes, 15 a profesionales i representantes de entidades, i 18 a dones que ejercen la prostitució a la Catalunya Central.
Durant la presentació, Ezquerra va fer una descripció de les dones prostitutes entrevistades, la seva edat, origen, formació, condició en què exerceixen la prostitució, els horaris, la relació entre migracions i serveis sexuals…. i los obstáculos que es troben en la vida diària: “precarietat econòmica, dificultats per acudir a serveis de salut, dificultats per a regularitzar la situació administrativa, dificultat per a interposar denúncies, for constant, estigma…”.
Marta Venceslao va a completar la información amb l’anàlisi de la situació de les entitats i serveis disponibles al territori per a les prostitutes. Venceslao va descriure els diferents tipus de serveis que hi ha especialitzats, així com la manca generalitzada de polítiques públiques especialitzades, i sobretot a la comarca de l’Anoia, on no hi han ni un sol servei. Són pocs serveis i entre els que hi ha, també falta formación i sensibilitat dels professionals, tal com es posa de manifest a les mateixes entrevistes.
Venceslao va parlar dels molts desitjos i necessitats que expressen les dones que exerceixen la prostitució, per acabar concloent que “el propi fet que el treball de la prostitució no sigui reconegut el situa semper en el camp de l’exclusió”.
Citem la reflexió final de l’estudi i és que “sabem que és la discriminació legal, laboral i de tot tipus la que genera les bases per a que s’exerceixi violència, simbòlica i material over les prostitutes. El propi fet que la prostitució no sigui reconeguda com a treball ens situa dins de la problemàtica de l’exclusió social perquè la clau de la inclusió social continua sent el treball productiu i legalment reconegut com a tal: tot el que quedi fora no existix. És per això que la necessitat d’una aposta política clara i decidida per agermanar los drets fonamentals d’aquestes dones es torna més urgente que mai”.
