Laura Macaya va tancar dijous el cicle [Re]Fresc de Lectures Feministes. Amb ella vam parlar de feminismes inclusius i dissidents, i d’aliances basades en objectius i lluites comuns contra el sistema tradicional i patriarcal. Que és del que va el llibre que ens va venir a  presentar, Alianzas Rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad (Bellaterra, 2021), un assaig col·lectiu fruit d’un procés també col·lectiu per a donar espai i veu als feminismes que es troben fora del marc institucional, molt preocupats per la dificultat de debatre sobre segons quines qüestions, i perquè, va considerar, “el feminisme institucionalitzat està replicant la mateixa cultura del càstig que respon als interessos dominants, quan el feminisme hauria de ser un moviment alliberador per a totes”, incloses les treballadores sexuals i les persones trans. “Creiem que necessitem a tothom i que no podem deixar-nos a ningú”, va defensar.

Laura Macaya prové del moviment llibertari i l’activisme. És experta en intervenció social des d’una perspectiva interseccional i en la configuració de polítiques públiques en matèria de feminisme i gènere. És docent en diversos graus i postgraus universitaris, a més a més de dirigir l’associació Genera, en defensa dels drets de les treballadores sexuals. És autora de diversos llibres, entre els quals es troba Alianzas rebeldes, un llibre coral que va coordinar juntament amb Clara Serra i Cristina Garaizabal.

Macaya, que s’ha dedicat i es dedica a la recuperació de les víctimes de violències masclistes, es va mostrar “molt preocupada pels relats predominants amb què es construeixen les víctimes ideals i quins abordatges es fan”. Per experiència, creu en “un abordatge de les violències masclistes des de l’apoderament i la incidència política, per aconseguir canvis estructurals, en contra de l’assistencialisme i el punitivisme, que simplifica la situació entre homes dolents que fan mal a aquestes dones”.

Laura Macaya està en contra també de “la politització de les identitats, perquè homogeneitzen, generen clixés que exclouen les identitats dissidents i no de forma innocent”. Es refereix a la identitat tant de les persones trans com de víctimes de violències, i de totes les identitats en general. Aquesta politització és perjudicial per a les persones que no es corresponen amb el relat i serveixen, segons ella, per a “justificar determinades polítiques que no responen a les necessitats de les persones”.

És la mateixa tendència identitària que Laura Macaya atribueix als feminismes que denomina institucionalitzats, que considera que s’articulen en base als interessos de determinades dones, i reprodueixen la lògica punitiva. Macaya va afirmar que el model basat en el càstig no funciona, “tothom ho sap”, perquè, va assegurar, enlloc de transformar el sistema econòmic, social i simbòlic en el que vivim i que és injust per a tothom, no només per a les dones, el sosté i el perpetua. En aquest sentit, va avisar que “l’augment del punitivisme és directament proporcional a la pèrdua de drets”.

La convidada de l’últim [Re]Fresc de Dones Amb Empenta va continuar parlant sobre com el sistema actual produeix “marcs que modelen les identitats, ens diuen com hem de ser i com ens hem de sentir”. “Són discursos de reforçament de determinades identitats que donen un marc opressiu”, va afegir.

Per a Macaya, a més a més, “es cau en l’essencialisme dels conceptes, com la centralització de la violència, sense distingir ni graus ni tipus”. En aquest sentit, va avisar “de l’ús extensiu del concepte violència, que s’utilitza per a tot i que anul·la conceptes tant nostres com la discriminació, l’explotació o les desigualtats”.

Quant al tema de la prostitució, la directora de Genera va aclarir que “no neguem que moltes dones treballadores sexuals són vulnerables i tenen un marc per decidir molt limitat, el que no treu que si tinguin un marge i una capacitat de decisió. Nosaltres volem reconèixer aquesta capacitat de decisió, i volem garantir drets i ampliar aquests marcs de decisió i negociació”. Macaya va recriminar que no es posi el punt de mira en “la baixa capacitat de negociació del col·lectiu, així com de molts altres col·lectius, perquè l’opressió i la marginació no només ens afecta a les treballadores sexuals, ens afecta a tots”.

Laura Macaya va recordar que “atorgar drets universals a tothom és una forma de lluitar contra les violències”, i encara va afegir, contra judicis morals i altres arguments punitivistes, que hem de diferenciar entre desig i consentiment d’una vegada per totes, perquè “podem tenir sexe sense desig però que consentim per complaure la parella, o a canvi de diners, d’aprovar un exàmen, de drogues…”.

[Re]Fresc és un cicle de presentacions de llibres que hem organitzat per primera vegada per a parlar dels temes que travessen el feminisme actual, amb la col·laboració de Llegim Llibreria.

Totes les presentacions s’han dut a terme al local de Dones Amb Empenta, la primera el dijous 5 de maig, amb Marta Venceslao i el seu llibre Putas, república i revolución (Virus, 2021), la segona el dimecres 18 de maig, amb Alba Alfageme i el seu llibre Quan cridem els nostres noms (Univers, 2021), i en tercer i darrer lloc, ha estat la de la Laura Macaya, per a la que vam comptar amb la Patricia Picon, artista i activista, membre del col·lectiu Refem feminisme, com a moderadora de l’acte.

FOTOGRAFIA/DAE. Laura Macaya, durant la presentació d’Alianzas rebeldes, amb la Patricia Picon.