Els drets de les dones i les nenes viuen avui un moment de tensió i incertesa. Malgrat dècades d’avenços, el consens internacional ja no es pot donar per garantit. En un context de creixent polarització, els nostres drets es troben en un moment de fragilitat i disputa global, i s’han convertit en un dels principals camps de batalla per a la defensa efectiva dels drets humans.
Cada any, la comunitat internacional es reuneix a les Nacions Unides, a Nova York, per participar en la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW). Aquesta és la principal trobada mundial per reforçar el compromís global amb la igualtat de gènere. La CSW reuneix governs, organitzacions internacionals i societat civil per analitzar progressos i reptes en matèria d’igualtat de gènere. Durant diverses setmanes, delegacions de tot el món comparteixen experiències, debaten polítiques públiques i impulsen compromisos per avançar en els drets de les dones i nenes i posar en relleu reptes emergents. La CSW és molt més que un espai protocol·lari: és un fòrum on es revisen els avenços, s’identifiquen obstacles i es defineixen línies estratègiques.
La defensa dels drets de les dones a escala internacional es fonamenta en tres instruments clau, interconnectats i complementaris: la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW), la Conferència de Beijing i espais com la CSW. La CEDAW (1979) constitueix el marc legal internacional. És un tractat vinculant que obliga els estats signataris a eliminar la discriminació i garantir la igualtat efectiva. La Conferència de Beijing (1995) aporta una Plataforma d’Acció amb prioritats concretes i estratègies detallades per fer efectius aquests drets. La CSW, finalment, actua com a espai de seguiment i impuls polític, on governs i societat civil analitzen els progressos i proposen noves accions. En resum, la CEDAW fixa les obligacions, Beijing marca el camí i la CSW garanteix el seguiment i l’evolució de les polítiques globals de gènere.
Aquest any, la CSW70, celebrada del 9 al 19 de març, ha situat al centre del debat el dret efectiu de les dones i nenes a accedir als sistemes de justícia. Sense mecanismes efectius per denunciar vulneracions de drets, la protecció legal queda incompleta. L’accés a la justícia és una condició imprescindible: és el que permet que la resta de drets humans esdevinguin exigibles. Sense aquest accés, la igualtat de gènere corre el risc de ser només teòrica, i les vulneracions poden quedar impunes. Sense mecanismes reals per denunciar i reparar vulneracions, les lleis d’igualtat són paper mullat.
Un dels elements més destacats de la CSW és la participació activa d’organitzacions feministes i de drets humans. Durant la conferència, centenars d’esdeveniments paral·lels permeten compartir bones pràctiques i donar visibilitat a iniciatives que funcionen en diferents regions del món. Aquestes activitats faciliten la creació d’aliances i xarxes de cooperació que contribueixen a impulsar reformes estructurals i a reforçar la justícia de gènere globalment. Les organitzacions de dones hi tenen un paper clau: pressionen els governs perquè compleixin la CEDAW i promouen l’aplicació de la Plataforma de Beijing en la pràctica local.
Com a acte paral·lel de la CSW70, el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) va organitzar la sessió “Violència institucional de gènere: lluites estructurals globals, experiències i línies estratègiques per reduir-la”, amb la participació de diverses entitats que com Dones amb Empenta en formem part. Aquesta sessió va permetre posar en diàleg experiències locals i internacionals, evidenciant que la violència institucional és una problemàtica estructural compartida en diversos contextos. La violència institucional inclou faltes en la diligència de les administracions públiques, processos judicials inadequats o la manca de protecció efectiva a les víctimes, fet que mostra que no n’hi ha prou amb disposar de lleis si no s’apliquen correctament.
A Catalunya, la Llei 5/2008, del 24 d’abril, sobre el dret de les dones a erradicar la violència masclista, continua sent pionera i un referent estatal. Supera el marc conceptual de la legislació estatal de 2004 i incorpora una visió més àmplia de les violències masclistes. La reforma posterior, amb la Llei 17/2020, impulsada per els i les comuns, amplia el reconeixement de noves formes i àmbits de violència, incorporant estàndards internacionals de drets humans i conceptes com la violència institucional derivada de la manca de diligència de les administracions.
Els drets de les dones i nenes a viure lliures de violències masclistes no es poden estructurar només a partir de la denúncia penal. Moltes dones no judicialitzen les violències viscudes, i quan ho fan, necessiten garanties màximes per evitar revictimització. Això implica reforçar la perspectiva victimològica, adaptar els processos judicials als ritmes i necessitats de les dones i respectar la seva autonomia i agència en la presa de decisions.
Per assolir aquests objectius, cal coordinar tots els organismes implicats i garantir formació especialitzada. La Llei 5/2008 estableix que la formació ha d’incloure perspectiva de gènere, causes estructurals i socials de la violència masclista i la intersecció amb altres factors de discriminació. Aquest enfocament permet entendre com les violències masclistes desborden l’àmbit individual i constitueixen una problemàtica social, econòmica i estructural.
Durant la sessió del CNDC es va posar de manifest que els avenços legislatius sovint topen amb resistències ideològiques, especialment en l’àmbit judicial. La violència vicària —violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de causar dany psicològic a la mare— és un exemple clar. Tot i el seu reconeixement legal, en molts casos el sistema judicial continua prioritzant el manteniment de les relacions paterno-filials, fins i tot en contextos de violència masclista. Aquestes decisions no són neutrals: poden tenir conseqüències greus i duradores per a les dones i infants afectats.
Cal tenir present que el simple fet de viure en un context de violència masclista o ser-ne testimoni té greus repercussions per a la salut i el desenvolupament dels infants i adolescents. Aquestes experiències poden generar impactes similars o fins i tot més greus que els maltractaments directes, reforçant la necessitat d’una perspectiva integral en la protecció de les víctimes.
Un cas rellevant és el d’Ángeles Carreño, resolt en el marc de la CEDAW. El Comitè de la CEDAW, que és un òrgan de persones expertes independents, va concloure que l’Estat espanyol no havia actuat amb diligència deguda per prevenir la mort de la seva filla, assenyalant la manca de perspectiva de gènere en les decisions judicials. Aquest cas exemplifica la rellevància dels mecanismes internacionals de supervisió per garantir l’accés efectiu a la justícia i posar de manifest les falles estructurals que encara persisteixen.
En aquest context les entitats del CNDC vam denunciar els obstacles i resistències al canvi, exigint un dret despatriarcalitzat, no androcèntric, que respecti l’agència de les dones i pugui protegir, defensar i donar garanties de no repetició davant les violències masclistes. Però aquestes resistències no es constaten només a Catalunya o Espanya. I a escala global, la CSW70 va evidenciar un intent de regressió dels drets i un augment dels moviments que qüestionen la justícia de gènere.
Les negociacions d’aquest any van ser especialment intenses. Alguns estats van intentar rebaixar les referències a drets sexuals i reproductius i a la igualtat de gènere. Tot i això, les Conclusions finals van mantenir els estàndards internacionals establerts des de Beijing (1995) i van reforçar aspectes com l’accés a la justícia per a dones i nenes. Aquest procés va posar de manifest la creixent polarització política i la influència d’actors i governs que intenten redefinir i restringir l’abast dels drets de les dones i nenes en l’àmbit internacional.
Concretament els Estats Units van intentar introduir canvis en el llenguatge oficial de l’ONU, centrant-se especialment en la definició de “gènere”. Proposaven limitar-lo a homes i dones basats en el sexe biològic, cosa que suprimiria el reconeixement explícit d’identitats trans i no binàries i reduiria la perspectiva de gènere com a construcció social, que ha estat sempre acceptada internacionalment. Aquest debat té conseqüències profundes en les polítiques públiques i en la protecció efectiva dels drets humans. Aquesta disputa no és només semàntica, terminològica, sinó que té conseqüències directes sobre qui queda protegit —o exclòs— dels drets reconeguts.
El moment actual no admet ambigüitats. Cada retrocés en el llenguatge, cada resistència en l’aplicació de les lleis, cada decisió judicial sense perspectiva de gènere debilita el sistema de drets humans en el seu conjunt. La CSW70 evidencia la necessitat urgent de reforçar el compromís internacional amb la justícia de gènere.
Davant aquest escenari, els moviments feministes i les organitzacions de drets humans som més imprescindibles que mai. La nostra presència en espais com la CSW no només aporta experiència i propostes, sinó que exerceix una pressió constant per a què els estats compleixin els seus compromisos.
El que ha passat a la CSW70 no és un fet aïllat, sinó l’expressió d’una disputa global sobre el significat i l’abast dels drets humans en el segle XXI. Davant d’això, els moviments feministes hem de continuar defensant, liderant i reconfigurant el debat internacional. Cada avenç en els drets de les dones i nenes ha estat guanyat, mai concedit.
En un moment de regressió global, és imprescindible defensar i ampliar aquests drets. Garantir els drets de les dones i les nenes és garantir la democràcia i la justícia per a totes i tots. I avui més que mai, cal tornar-los a defensar, amb fermesa i determinació, a escala local i global.
NATI VERAGUAS AGUILERA. És llicenciada en Dret per la UB, i directora de Dones Amb Empenta. És membre de Dones Juristes i vicepresidenta segona del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC).
FOTOGRAFIA. Nati Veraguas amb Laia Rosich, durant la visita a l’ONU a Nova York, per a participar a l’acte paral·lel de la CSW70 organitzat pel CNDC el 10 de març.
Article publicat a La Pública Digital de la Fundació Sentit Comú, el 30 de març de 2026: https://fundaciosentitcomu.cat/publica-digital/genere-i-justicia-o-els-drets-humans-en-risc/