El dijous 27 de novembre vam tenir el plaer de parlar amb la Gemma Pasqual i Escrivà i la Pilar Rebaque i Mas sobre la tortura política i de gènere, en la segona sessió del cicle A foc lent 2025. Són l’autora i una de les testimonis de Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019), un llibre de denúncia i memòria històrica per a visibilitzar i reivindicar amb 22 noms i cognoms totes les dones que van ser torturades en aquesta comissaria de Barcelona, símbol de la repressió a Catalunya, des dels temps de la dictadura franquista, i el més sorprenent, fins a pràcticament l’actualitat.
Va ser a la Sala de Socis de L’Ateneu Igualadí. Gemma Pasqual, escriptora, va estar online, i Pilar Rebaque, advocada i una de les testimonis del llibre, presencial, ambdues molt ben acompanyades pel Pau Duran Moreno, historiador i col·laborador de l’entitat, que es va encarregar de conduir l’acte.
Gemma Pascual va explicar el seu interès pel tema de la tortura en països com Xile, l’Argentina i Espanya, i les dificultats amb què es va trobar quan va decidir donar veu a les dones que van passar per Via Laietana. Quan els preguntava la resposta de totes era la mateixa: “a mi no m’han torturat, però després, al parlar-ho ja era una altra cosa, com que amb la paraula es fa memòria i es reconeixen els fets”.
Per la seva banda, Pilar Rebaque es va centrar més en el tipus de tortura contra les dones, més psicològic i pervers, i amb contingut sexual o contra el cos de la dona, segons va anar relatant. Pilar Rebaque és una testimoni del temps del final de la dictadura. Tal com va recordar, va ser detinguda el desembre de 1970 durant la manifestació contra el procés de Burgos, davant del SEPU, quan tenia 16 anys. “Vaig ser la única dona que van agafar, i vaig tenir doble càstig, com a dissident política, i com a dona que no compleix el mandat, perquè en aquella època les dones èrem para diós, la patria y el hogar”, va referir.
La Pilar va assegurar que hi havien situacions comunes que els passava a totes, i que són tortures sistemàtiques i organitzades contra les dones. Entre aquestes, la Gemma va aclarir que hi havia diferents col·lectius de dones afectades, les represaliades polítiques de l’època franquista, preses comunes i dones torturades durant la democràcia, per mobilitzacions independentistes per exemple. Entre les primeres i les últimes, hi ha una gran diferència i “és que abans sabíem que hi havia represàlies i que existia la tortura, però a partir dels 2000 a les dones que són torturades se’ls trenquen els esquemes, no entenen com és que passa encara ni la impunitat que hi ha”, van expressar entre les dues.
El llibre ofereix d’aquesta forma una visió global de com s’exerceix aquesta violència masclista institucional i quins són els patrons d’actuació, que funcionen de manera sistèmica tant en dictadura com en democràcia, amb dones de diverses generacions.
Sobre la impunitat, la Gemma va apuntar que els responsables segueixen vius i alguns fins i tot en actiu sense haver respost per res. I no només que els policies han continuat, sinó que tampoc ha respost ningú de la judicatura, i que vivim una democràcia que no ha suposat una transformació democràtica real, com demostra el fet que les formes de tortura s’hagin heretat o que no s’hagin tirat endavant polítiques reals de reparació, va apuntar la Pilar. “S’ha de fer memòria històrica no només per recordar el passat, sinó perquè no podem construir un futur democràtic sense tenir interioritzades la tortura i la repressió”, va afegir.
Les dues també van reclamar que l’edifici ha de deixar de ser un símbol del terror per convertir-se en un centre de memòria històrica, com ha passat en qualsevol altre país que ha patit una dictadura ferotge com l’espanyola. I van posar exemples d’Alemanya, Argentina o Hongria.
Per acabar, la Gemma va voler destacar que Torturades és un exercici de responsabilitat i és el llibre de les 22 dones torturades que hi surten, però també de les que no han fet perquè no han pogut. A totes elles els hi dedica, així com els agraeix la confiança que li van donar. “Aquí l’important és donar les gràcies a totes aquestes dones, molt fortes i valentes”, va cloure.
Torturades. Via Laietana, 43. Vint-i-dues dones, testimonis del terror (1941-2019), editorial Comanegra, és el primer llibre que trenca el silenci i treu de l’oblit les dones víctimes del terror exercit a la comissaria de Barcelona.
Amb aquest acte vam tancar la segona edició del cicle de pensament i reflexió feminista A foc lent, que organitzem a l’entorn del 25N, amb la col·laboració de l’Ateneu Igualadí i la llibreria Llegim…?
FOTOGRAFIA. Pau Duran Moreno, Pilar Rebaque i Mas i, en pantalla, Gemma Pasqual i Escrivà durant la conversa, a la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí.