El dijous 20 de març vam realitzar una taula rodona sobre un tema que fa temps que volíem abordar com és el món digital però amb perspectiva de gènere i de drets per a totes. Entre aquests, i principalment, el dret a la llibertat d’expressió. D’aquí el nom escollit: Món digital, món de llibertat?, per un acte coorganitzat amb TICAnoia amb l’objectiu de reivindicar el nostre dret a participar-hi amb igualtat de condicions i sense discriminacions ni violències masclistes digitals, “a ser-hi a gust, felices i lliures”, tal com va dir Núria Vergés i Bosch durant l’acte. Al seu costat, Laia Rosich Solé i Margot Matesanz García, tres referents en TIC amb perspectiva de gènere, amb les quals vam tenir el plaer de parlar-ne des de les seves diferents vessants professionals.
Núria Vergés és politòloga, professora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i cofundadora de la col·lectiva Donestech. Laia Rosich, psicòloga i supervisora, experta en polítiques públiques per a l’abordatge de les violències masclistes. I Margot Matesanz, enginyera, membre de la cooperativa tecnològica El Garbell i de la Comissió de Dones de TIC Anoia.
Amb elles vam situar el món digital, les TIC i les TRIC, vam fer una anàlisi del moment actual amb l’ofensiva de la ultradreta, i vam poder visionar les tecnologies des d’un lloc d’apoderament i seguretat, no només com un lloc de control i amenaça. Vam parlar de bretxa i capacitat digital, des del punt de vista de l’accés universal i la formació, de ciberfeminismes, violències masclistes digitals, IA amb perspectiva de gènere, mecanismes d’autodefensa i seguretat digital, sobirania tecnològica, xarxes socials i algoritmes…
Va obrir la taula Núria Vergés, que va confirmar que existeix una “bretxa digital de gènere en l’accés, tot que ha anat disminuït i és força baixa, i una mica més la d’ús, però no podem dir el mateix de la bretxa d’ús avançat i aprofitament de les TIC”, i va valorar-ne els efectes: “desequilibri i injustícia de gènere, menys possibilitats d’accedir a llocs de prestigi, poder i bons salaris, així com, sobretot, més dificultats per participar en el desenvolupament present i futur de les TIC i de la societat digital present i futura”. Situació que segons ella, es pot combatre “amb més feminisme a tots els àmbits i a tots els nivells, però especialment en allò relacionat amb el món tecnològic i com s’hi arriba: en l’educació, la formació, universitats, i sector TIC que ha de tenir plans d’igualtat i fer-los efectius. Algunes empreses ho estan fent, amb resultats molt potents i interessants”.
Vergés va insistir en la sobirania digital que és la “capacitat de ser sobiranes respecte les tecnologies, com a persones, com a comunitats, com a país… per què no. Capacitat per decidir i controlar la nostra tecnologia, la informació que hi circula i com… capacitat per no dependre d’altres, de grans empreses i corporacions que maximitzen el benefici econòmic per sobre del benestar… per això són sobretot els moviments socials, software lliure, feminismes… i l’economia social i solidària que planteja la necessitat de sobirania tecnològica”.
La politòloga va aclarir que el “ciberfeminisme no neix d’un dia per l’altre i hi ha molts ciberfeminismes que es retroalimenten i es reinspiren. Situem-nos als anys 90. A les acaballes de l’auge dels feminismes de la diferència i de l’inici de la proclama de Haraway que diu que prefereix ser un ciborg que una deessa i el punt de partida dels feminismes postmoderns…També a nivell d’àmbits de coneixement, un doble naixement, per un banda artístic i per l’altra més polític. Artístic des de VNS matrix i també des de la Literatura Sady Plant -autora de Zeros i uns (1998), i aviat la primera The first International Cyberfeminist Alliance de Kassel, el 1997… I polític per aquesta voluntat transformadora, polititzada, d’ocupar l’espai per fer-ho millor, més feminista, més igualitari, on les dones hi estiguin igual, a gust, amb possible ús per a denunciar les violències masclistes i les desigualtats, amb espais de llibertat i multiplicitat d’identitats a la vegada…”. “O nosaltres amb Donestech -va continuar, que partim dels ciberfeminismes, som una mica més tardanes, cap al 2005, de la segona onada, més crítiques amb les possibilitats d’alliberament, però amb més ús polític, més reivindicatiu del nostre rol, de que es contemplin els nostres desitjos, de que les tecnologies siguin espais de llibertat, llibertat d’expressió que no fa mal, possibilitadores de relacions digitals lliures i segures per a les dones i per a tothom”.
Per la seva banda, Laia Rosich es va centrar en els violències masclistes digitals amb les que, va dir, “opera la mateixa lògica estructural de les violències masclistes tradicionals, i és instrumental, de control, d’assetjament, represàlia, disciplina…”. Va explicar com les violències digitals són un contínuum de les del món analògic contra dones amb qui es manté o s’ha mantingut una relació sexoafectiva, però també i especialment contra dones amb projecció pública i activistes, dones amb determinades interseccions, com ara les més joves, racialitzades, lesbianes, bisexuals i trans, o amb diversitat funcional, entre d’altres col·lectius amb més risc per a patir formes particularment greus de violències en línia.
Parlem de misogínia en línia, discursos d’odi, cibercontrol, ciberacòs, sexpreading o sextorsió, entre d’altres. Són les anomenades violències masclistes 2.0, també conegudes com ciberviolències, que se sustenten en el mateixa estructura social masclista que ens diu el paper que pertoca a les dones i com ha de ser la sexualitat femenina, i el mateix amb les identitats sexuals dissidents, facilitades ara per l’ús de les pantalles i amb noves manifestacions. Totes les formes de violència en línia basades en el gènere tenen com a finalitat controlar i atacar les dones per a mantenir i reforçar les normes, els rols i les estructures patriarcals i una relació de poder desigual.
Rosich es va referir també al gran impacte d’aquestes violències en la vida de les persones que les pateixen, els entorns, àmbits professionals i comunitaris, en la vulneració de drets humans que suposen i en les dificultats per abordar-les, tant a nivell jurídic, degut a que el marc legal és molt nou, com cultural, ja que encara falta una mirada transversal sobre el tema tecnològic, formació especialitzada de les i els professionals, etc. Malgrat tot, Rosich va valorar l’existència de serveis especialitzats en violències masclistes per a la recuperació de les víctimes i d’entitats com FemBloc, amb una línia feminista d’atenció i suport davant les violències digitals.
Finalment, Margot Matesanz, com a professional del món TIC, va parlar de la seva experiència. “Durant més de 25 anys de professió he estat molt feliç amb la meva feina, però m’hauria encantat no haver viscut certes experiències. A més de la violència directa, existeix la violència estructural i la violència cultural, que són més silencioses i que sostenen la violència directa”, va recordar, referint-se a salaris desiguals, negació de necessitats de manera sistemàtica, la consideració general que és més fiable un home que una dona quan es tracta de resoldre alguna qüestió tecnològica, etc.
“Per a mi va ser alliberador prendre consciència que hi havia dones arreu del món, amb vides, circumstàncies i condicions molt diferents de les meves que havien passat per experiències molt semblants”, va continuar Matesanz, per aclarir que “explico tot això perquè darrerament tinc la sensació que ens pregunten massa sovint per què no hi ha dones en tecnologia, com si en fóssim responsables, com si fos una decisió arbitrària i individual, com si aquest problema hagués sorgit del no-res, ignorant dècades de desigualtats documentades”.
En la línia de les altres companyes de taula, l’enginyera va reforçar que “per a solucionar aquests problemes estructurals i col·lectius necessitem eines en les que el feminisme és determinant”, com ara el Pla DonaTIC, que impulsa accions per combatre el ciberassetjament i promoure les dones en l’àmbit tecnològic. Forma part també d’aquest pla la documentació estadística, que indica, per exemple, que al 2023 només un 21% de dones ocupaven llocs TIC a les empreses i un 38% d’investigadores. “Des de TicAnoia, formem part d’aquest projecte a través de la comissió de dones, de la qual formo part i per la qual sóc aquí avui”, va afegir.
Matesanz va insistir que “és molt important que hi hagi dones a les TIC per justícia social, per eliminar barreres sistèmiques, però també perquè la tecnologia té un gran pes en les nostres vides. Les persones que es dediquen a la tecnologia tenen un gran poder a la societat. I la tecnologia és millor quan es construeix des de la diversitat. La societat és millor quan la tecnologia es construeix des de la diversitat”. “Les conseqüències de la baixa presència de dones en tecnologia són clares: es perpetuen els rols de gènere i les barreres sistèmiques, es desenvolupa mala tecnologia, tecnologia que ens ignora, que no ens serveix, i això es converteix en un cercle viciós: com que no ens sentim còmodes amb aquesta tecnologia, no volem dedicar-nos-hi. I la societat, que és majoritàriament diversa, hi surt perdent”.
Des de El Garbell, Matesanz està desenvolupant programes i serveis d’intel·ligència artificial, sobre la que també va avisar que “està construïda sobre dades creades per humans i, per tant, només pot estar esbiaixada”. Volia dir que “la IA no és neutra. Res que construeixi l’ésser humà pot ser neutre. La neutralitat és masculina, igual que en el llenguatge”, així com que “els nostres biaixos són necessaris per viure. Quan estem en una situació d’estrès, el cervell ha de reaccionar ràpidament i ho fa a través d’aquests biaixos. Però la IA no funciona així. La IA és implacable. Per això és molt important utilitzar-la bé i ser conscients de com ens hi relacionem”.
L’acte es va celebrar al Local del Barri de Xauxa d’Igualada. Al costat de les convidades va estar la companya Èlia Palomas, que es va encarregar de preguntar, reforçar les reflexions i dinamitzar una taula rodona que es va fer molt curta i que també va comptar amb una “Fila 1”, formada per persones i entitats interpel·lades per aquest tema, com ara dues adolescents, una periodista i un representant de l’entitat Orgull Anoia, per a les quals hi va haver un torn de paraula.
FOTOGRAFIA. D’esquerra a dreta, Margot Matesanz, Laia Rosich, Núria Vergés i Èlia Palomas, durant l’acte, al Local del Barri de Xauxa.