DIFAMACIÓ. Autòpsia d’un escarni classista, misogin i cruel és el títol de l’assaig amb què l’Eva Piquer i Vinent trenca el silenci i explica el seu cas, paradigma de l’escarni públic que s’exerceix contra moltes dones amb rellevància professional, social o política avui dia. Amb aquest tema vam tenir el plaer d’obrir la segona edició del cicle de pensament i reflexió feminista A foc lent, que organitzem a l’entorn del 25N.

L’acte va tenir lloc el dijous 20 de novembre, al Local del Barri de Xauxa d’Igualada, on es va aplegar un públic nombrós i molt expectant per conèixer el cas de l’Eva, periodista literària, creadora de la plataforma digital cultural Catorze, i autora de diversos llibres de gèneres ben diferents, com ara la novel·la infantil La noia del temps, l’assaig La feina o la vida, les novel·les Aterratge i Una victòria diferent o els àlbums il·lustrats per Eva Armisén Evasions i Com abans de tot.

Per a l’acte vam comptar, a més a més, amb la col·laboració de l’Alba Vergés i Bosch, economista i política, diputada al Parlament de Catalunya, que es va cuidar de conduir l’acte, amb format de conversa a dos. Segons va referir, a mode d’introducció sobre Difamació: “un llibre curt però clar, contundent, que parteix d’una experiència personal però que va molt més enllà”, referint-se, a l’escarni públic contra les dones, una forma de violència masclista per a silenciar la veu de les dones que en l’actualitat té lloc a través de les xarxes i l’espai digital.

“És un llibre que no hagués volgut escriure mai”, va aclarir l’autora, per explicar a partir d’aquí en quin context es va produir l’agressió que va patir, quines preguntes col·lectives es deriven, els mecanismes que va fer servir l’agressor, l’amplificació que suposa l’espai digital i els impactes que va tenir sobre la seva vida.

L’escarni contra l’Eva Piquer va tenir lloc quan es va conèixer la malaltia de seu marit, el periodista Carles Capdevila i Plandiura, director del diari “Ara”, premi Pere Quart d’humor i sàtira 1999 i Premi Nacional de Comunicació 2016, que va acabar morint de càncer el 2017. Un escriptor, filòsof i tertulià col·laborador en diversos mitjans de comunicació va escriure llavors contra ella.

L’autora va confirmar que va ser cruel per la situació que va aprofitar el difamador i el moment que vivia ella, i misogin perquè van ser atacs directament cap ella com a dona, amb diverses referències sobre el cas.

Degut a aquesta situació i passat un temps, l’Eva va exposar que “per defecte professional”, però està clar que més aviat va ser per virtut professional, es va fer tota una sèrie de preguntes a l’entorn de la difamació de la que va ser víctima, com ara per què difama un difamador, els mecanismes de la difamació o per què hem normalitzat aquesta violència masclista i a sobre li “donem tribuna”. La difamació a més a més, va denunciar l’Alba, necessita els silencis còmplices. Al que l’Eva va afegir que “em vaig sentir molt sola, ningú em va defensar públicament”.

Les dues també van coincidir a parlar dels mecanismes de deshumanització que s’utilitzen per a poder dur a terme una difamació d’aquestes característiques. Uns mecanismes que l’Alba va alertar que utilitzen molt bé la dreta per a silenciar la veu de col·lectius i dones feministes. I un mecanisme que va facilitar “la suma de molta gent que no coneixia”, en el cas de l’Eva, que va afegir “sembla que ja no siguis persona, que ja no tinguis ni drets ni dignitat ni res”.

Sobre els impactes, l’Eva va especificar que “vaig quedar amb la moral minada, vaig entrar en una espiral de silenci”. Un silenci de 10 anys que finalment va decidir trencar amb un assaig, “el llibre més polític que faré mai, segurament”. El va escriure per necessitat, i el va publicar per a poder tancar el procés de sanació. Ara, va assegurar, “em sento alliberada i tranquil·la”. I gràcies a haver-ho fet, va concloure que “diria a totes les que ho pateixen: si-us-plau respongueu. El silenci no m’ha protegit”.

L’assaig Difamació està publicat per Club Editor. Per aquest acte hem comptat amb la col·laboració del Local del Barri de Xauxa i la llibreria Llegim…?

FOTOGRAFIA. Eva Piquer i Vinent i Alba Vergés i Bosch, durant la conversa, al Local del Barri de Xauxa.