“Entre amigues” i en un espai tan càlid com el dels amics del barri de Xauxa, el passat 21 de noviembre vam obrir el cicle de pensament i reflexió A l’hivern feminismes a foc lent amb Miquel Missé i Antoni de Febrer.

Miquel Missé és sociòleg, expert en gènere i sexualitat. I per a nosaltres, per davant de tot, un intel·lectual, un pensador i un generador de pensament, un referent. Va venir a Igualada a presentar-nos el seu darrer llibre: Un mapa per a la incertesa, tal com va explicar, “pensat com una abraçada per a totes les persones que acompanyen a nens i nenes que plantegen qüestions de gènere”.

Un mapa per a la incertesa és un llibre per a persones adultes però amb format infantil per a reflexionar sobre conceptes clau amb un univers il·lustrat per la il·lustradora Àlex Martínez, editat per Bellaterra Kids.

El llibre neix de l’encàrrec d’una institució per a fer una guia per a les famílies que estan acompanyant a infants que plantegen qüestions d’identitats de gènere. Per a respondre al què fem amb aquestes experiències en la infància. Però l’autor va voler defugir d’aquest plantejament i anar més enllà, proposar una altra mirada, i la guia va acabar convertint-se en aquest llibre publicat per compte propi.

“Tothom et diu què has de fer, tothom té una opinió. No volia fer això, però sí que volia que després de llegir el llibre la persona estigués millor que al començar. Com una abraçada”, va explicar.

Un mapa per a la incertesa no parla de transicions de gènere sinó de la incertesa del gènere a la infància, desplaçant el marc per combatre l’essencialisme del gènere. En aquest sentit, Missé va aclarir “molts creiem que el gènere es construeix, però ens comportem com si fos natural… si ser masculí no és natural, per què ens preocupem quan un nen no ho és?”.

“Els infants exploren la identitat”, va continuar, però quan surten aquest tipus de qüestionaments “ens preocupa tant que volem resoldre el tema, tancar l’exploració”. Ell ha volgut donar “idees per a què aquestes persones que acompanyen es tranquil·litzin, que no vol dir no fer res, però sí anar amb calma”.

Missé va reflexionar que “el gènere és un tema molt complex. La construcció del gènere és un procés llarg i molt complex”; que “tothom estem travessat per normes de gènere naturalitzades que anem reproduint constantment”; que “tothom té moments de tensió amb aquestes normes, de vegades de forma inconscient. La gent hetero també té molts malestars”; i que “les identitats que vivim són una ficció”.

Missé ha fet un llibre que parla de tots els nens i totes les nenes. I més enllà del gènere, és un llibre que parla sobre com gestionem actualment la incertesa.

“Estem molt obsessionats pel control i la predicció. La infància és incertesa. Què he de fer jo perquè més endavant això vagi bé? Res. No hem de tractar les identitats de gènere com una cosa excepcional. Malestars tenen tots els infants no només per qüestions de gènere. S’han de tractar amb total normalitat”, va afirmar.

A partir d’aquí el diàleg va transcórrer entre les preguntes i reflexions d’Antoni de Febrer i el públic, fàcil, obert i sincer.

Moltes gràcies Miquel Missé per l’abraçada. El nostre agraïment també per Antoni de Febrer, per acompanyar-nos amb la xerrada, i per fer d’Igualada una ciutat més diversa i interessant, i pel Barri de Xauxa i la Llegim llibreria, per la col·laboració per a poder realitzar l’acte de la forma que vam poder gaudir.

A foc lent agafa el relleu de l’anterior cicle ReFresc de lectures feministes per a l’estiu que està per venir, amb què volem generar espais per a parlar dels temes que travessen el feminisme actualment.

FOTO. Miquel Missé amb Antoni de Febrer, durant l’acte.