Les desigualtats de la nostra societat també es troben en termes de salut. El biaix de gènere i classe determina com accedim a la salut, com ens estudia, diagnostica i medicalitza la comunitat sanitària, com podem exercir els nostres drets sexuals i reproductius. Però els rols de gènere, les violències i la manca de recursos a més a més estan al darrera de molts trastorns mentals i emocionals de les dones. La crisi per la Covid-19 i la post-pandèmia que arrossega totes les conseqüències no ha fet més que empitjorar-ho.
Es recull en multitud d’estadístiques d’organismes oficials, observatoris i treballs de recerca, que les dones tenim pitjor estat de salut. Però com a entitat de primera línia, que fem atenció directa, ho vivim i constatem en el dia a dia. D’acord amb les estadístiques dels nostres serveis, les afectacions a la salut mental i emocional és una de les problemàtiques que més volum d’atencions ha requerit durant l’any 2021 i la causa que hi ha darrera de l’augment de moltes de les urgències ateses.
Constatem un increment del sentiment d’angoixa, en molts casos pel retrocés socioeconòmic i de drets socials que està deixant aquesta crisi, que ha fet augmentar les dificultats socials, laborals i econòmiques de moltes dones. Una complexitat a nivell mental i emocional que també es relaciona amb la càrrega que ha suposat sostenir les llars, cures, tasques domèstiques i economia familiar en el context de pandèmia.
Per altra banda, hi ha una important i estreta vinculació entre violències masclistes i mala salut. El que escoltem en algunes dones ateses en el darrer any en relació a la seva afectació psíquica és la intenció o ideació suïcida, més que al 2020, any del confinament i primer impacte del que està representant la pandèmia. Es podria dir que és un dels efectes de la era post COVID.
En aquest mateix any hem registrat un augment de casos amb afectació de trastorns mentals i amb insuficient seguiment per part de la sanitat pública. En casos de dones en situació de violència masclista i amb una problemàtica de salut mental o addiccions, cal un intens treball en xarxa i fomentar una visió interseccional.
El estrès també aflora quan s’acosta la data d’un judici o quan s’ajornen les dates dels judicis i cau tota l’expectativa de poder declarar i presentar proves sobre les violències viscudes. Algunes dones que ja estan en procés de recuperació demanen atenció d’urgència en aquests moments. El seu patiment està relacionat amb la lentitud del sistema judicial, especialment quan hi ha demanes de custòdia pels fills i filles. Hem atès moltes dones que es presenten desbordades, amb angoixa per saber que els nens i nenes continuen sota la poca o nul·la responsabilitat de pares que han exercit violència.
El distanciament social i l’aïllament generat per la pandèmia ha debilitat la xarxa social de les dones, i sobretot de les dones supervivents de violència masclista, augmentant així la seva vulnerabilitat i reduint les possibilitats de suport emocional i d’ajuda per part del seu entorn.
Les afectacions que està deixant la crisi per la pandèmia i la manca de recursos com l’habitatge i dificultats socioeconòmiques han estat els detonants de moltes de les visites d’urgència. Les dones en situació de violència masclista pateixen especialment els efectes del desmantellament de l’estat del benestar. La dificultat de l’accés a l’habitatge i la dificultat de conciliació laboral i familiar atrapa a moltes dones i criatures deixant-les a la subordinació del seu agressor.
A Igualada, per exemple, la taxa d’atur de les dones se situa al 17,84%. La prestació econòmica específica a la que es poden acollir les víctimes de violència masclista és la Renda Activa d’Inserció, que són 463,21€ al mes. El preu mitjà de lloguer a la capital de l’Anoia és de 448€ al mes per habitatge[1]. Poder trobar una sortida de solvència econòmica suposa a les dones travessar un periple de serveis, recursos i tràmits, moltes vegades serveis i recursos saturats, en els que costa aconseguir una cita presencial. Cal sumar-hi, que les immobiliàries es neguen a formalitzar contractes de lloguer sense un contracte laboral malgrat estar rebent ajuts econòmics per part de l’administració.
Sortir i trencar amb les situacions de violència masclista, per a moltes dones, representa afrontar l’abisme. Elles són conscients del que poden sostenir i del que no. L’accessibilitat als recursos de la xarxa i la garantia de drets és clau per poder iniciar un camí de recuperació i de reparació i gaudir d’una bona salut.
[1] https://anoiadiari.cat/economia/preu-del-lloguer-igualada-meitat-car-barcelona/
FOTO DE MIREIA RUBIO. Participant del Concurs de fotografia Com ens veiem les dones? 2022. 19a edició “Nosaltres, fins el mismíssim”.
