El simple fet de viure en un context de violència masclista i ser testimoni, per exemple, de les agressions d’un home a una dona en l’àmbit familiar, té greus conseqüències per a la salut mental dels infants, i pot alterar greument el seu desenvolupament. Aquestes experiències provoquen un impacte similar, i de vegades més greu, a les que resulten dels maltractaments que els afecten directament.
Ho explica el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en violència masclista de la Catalunya Central, amb seu a Igualada, en base al treball de les professionals que atenen els fills i filles de dones en situació de violència masclista al territori. El SIE vol donar així visibilitat a aquesta afectació específica, degut a la proximitat de calendari del 20 de Novembre, Dia Internacional dels Drets dels infants, i el 25 del mateix mes, Dia Internacional per a l’eradicació de les violències masclistes.
El Servei alerta que no donar visibilitat forma part de la problemàtica, igual que invisibilitzar la violència masclista, ja que al no esmentar-la s’amaga, i per tant es revictimitza les víctimes, dones, noies o menors, es normalitza, es perpetua i s’evita canvis per a la construcció d’una societat més igualitària.
Sobre l’afectació específica dels infants, el SIE confirma que en l’actualitat s’accepta unànimement que els contextos de violència cap a la parella fan patir i fan malbé amb severitat els nens i nenes exposats a ella a causa del clima de carències, inseguretat i estrès permanent que generen.
Entre les conseqüències que provoca en les criatures, l’equip de professionals del SIE d’Igualada esmenta que els fills i filles de dones en situació de violència masclista per parelles o exparelles poden presentar conductes violentes a l’escola i el nucli familiar, conductes vinculades a la delinqüència i violència en àmbits extrafamiliars en l’adolescència, que presenten més probabilitats d’exhibir problemes de conducta clínicament significatius, d’oposició i desafiament a figures d’autoritat, conductes d’hiperactivitat per l’ansietat, aïllament i evitació del contacte a nivell social, fòbies, conductes obsessiu compulsives i quadres d’ansietat de separació i ansietat generalitzada, símptomes associats a la depressió, com la sensació de tristesa i desemparament o una pèrdua d’interès en les activitats quotidianes, dificultats per controlar la ràbia, sentiment de culpa i responsabilitat, dificultats en l’atenció i concentració a l’escola, dificultats en algunes habilitats cognitives, alteracions de la son, malsons, dificultats per alimentar-se adequadament, per excés o per defecte, o una visió alterada del món, com a lloc insegur i impredictible, entre d’altres.
En molts casos, els fills i filles de dones amb situació de violència també pateixen les dificultats lligades a l’empobriment i la precarietat econòmica de la mare, en processos de separació, quan intenten sortir-ne amb la corresponent càrrega familiar.
Per altra banda, des del SIE es recorda que la violència masclista se sustenta en la ideologia patriarcal, que transmet i legitima a través de discursos i missatges no verbals la supremacia del masculí sobre el femení. Això implica el risc que els nens i nenes afectats normalitzin el que estan observant o patint, i integrin i repeteixin aquests models de relació en la seva vida adulta.
